El Mite del nombre creixent de ties bones ®

Quantes vegades no hem sentit "Hi ha moltes més ties bones que abans", amics i amigues ? - i em perdonareu que no segueixi emprant aquest llenguatge políticament correcte de citar els dos gèneres perquè no acabaríem mai -

Quantes vegades, i això va pels nois, no ha arribat un dels amigotes al sopar i ha comentat que hi havia una noia tremenda al metro ? O que porta tot el dia creuant-se amb noies impressionants ? Reconegueu-ho, quantes vegades heu pensat que de cop i volta les ties bones han sortit de sota les pedres i han envaït la vostra ciutat barra poble ? Inevitablement hom acaba deduïnt que, efectivament, el nombre de fèmines que estan per llepar-se'n els dits ha augmentat espectacularment, i aquest hom tendeix a pensar:

"Ostia, això està plagat de polvos, on cony és el meu ? A mi que em tornin els calers!!!"

(noti's el finíssim sarcasme d'usar la paraula que descriu l'òrgan sexual femení per a fer aquesta exclamació).

Amics, ens trobem davant del famós "Mite del nombre creixent de ties bones" ®

Perquè no, no estan totes boníssimes, distingits lectors (i lectora). Em sap greu veure'm forçat a mostrar-vos el camí veritable, com a Doctor, però la meva vocació m'hi obliga. Aquesta gran fal·làcia que guia els sentiments dels nostres germans de gènere masculí es fonamenta en uns quants punts dels que ha estat objecte l'estudi que ara mateix teniu entre mans, tots ells molt aclaridors.

Un d'aquests punts és el conegut "filtrat passabaixes subconscient" (altrament conegut com a passacardos) que imperceptiblement duem implícit tots els representants del gènere masculí, i que actua sense que ens n'adonem. Si posem per exemple vas pel carrer i passen pel teu costat 8 ties bones i 8 de lletges, el teu filtre passabaixes haurà fet que les que no estan tant bones -els cardos- hagin estat esborrades de la teva memòria. De fet sense que el noi se n'adoni aquest filtre les ha convertit en senzillament invisibles. És més, fins i tot li farà semblar que les bones no eren 8, sinó 12 o 13. Missatge per a fèmines: és culpa dels gens, culpeu a la genètica. Darwin en va dir selecció natural.

És aquí quan apareix el famós "cullons he vist mitja dotzena de ties tremendes al tren, i cap de lletja!!!". PIIIP ERROR !!!

Un altre element que fa caure als nois en l'error del Mite creixent ® és intentar fer estudis mentals estadístics sobre les ties bones en zones on hi ha unes concentracions anormals de ties bones.

Per exemple, a les discoteques, bars, zones de festa, etcètera. Les ties bones, com que estan bones, són les que més surten. Perquè a més solen ser les més joves les que estan bones (com ja hem vist a l'Efecte boomerang) i perquè evidentment són les que els tios conviden més a sortir i a anar amb ells de festa (l'Efecte boomerang ataca de nou). I lògicament són les que més aprofiten, llueixen i frueixen de tot això, precisament perquè poden, i perquè com que són joves poden permetre's sortir abundamentment per diversos motius, per exemple perquè el cos aguanta més les farres i perquè no has d'aguantar X responsabilitats que sí han d'aguantar les que no són tant joves. A més a més que no estan bones prefereixen majoritàriament quedar-se a casa o anar a veure una peli amb altres amigues que tampoc no surten mai perquè tampoc no estan bones. Aquí es desenvolupa el factor Dona Cosmopolitan. Tot i això es dóna algun cas de cardos acompanyant ties bones en discoteques. És el terme popularment conegut com a "Bat-factor"(™), nom que va popularitzar un famós estudi de pesca que rondava per Internet i que analitzarem en posteriors estudis.

Entre això i el fet que en algunes discoteques regalen (sí, sí, amics -i amiga-, regalen) directament l'entrada a moltes d'aquestes que llueixen el que es coneix com a "palmito", fa la resta. Qui no té una amiga que li explica que "ai és que a mi a tal lloc em deixen colar gratis, és que sóc supersupersuper amiga del dijei i del porter, són tant macos!!"? La llàstima és que el que no saben (o del que no han sabut adonar-se) és que no les conviden per simpàtiques ni per enrollades, sinó per atraure els desesperats, els buitres, i els temuts pagafantas a aquestes discoteques.

Un altre dels factors distorsionadors dels recomptes estadístics de dones, que fa que augmenti el número de ties bones i per tant n'invalida un possible estudi, són els diners (la pasta, els calers, els €€€€ ).

Aquest factor té múltiples subfactors o subclasses. Un d'ells és que la pasta atrau les ties bones. Jo no sé de cap famós futbolista (es pot fer una ullada als del Barça per exemple) que estigui casat amb una noia ni que sigui poc guapa, ja no dic gorda o tirant a lletja. És aquí on apareix el subfactor:

"Cagondeu a la zona X, sí, a la zona pija, ostia puta no paro de veure ties tremendes". PIIIP ERROR !

Error i greu! És una zona contaminada estadísticament parlant. Perquè ? Doncs per la selecció natural. Agafem una tia bona (va, no penseu malament). Perquè està bona ? Probablement perquè els gens de sa mare o son pare (o de tots dos) són de bon veure. A les zones pijes de les ciutats hi viuen els paios rics, que generalment no tenen masses problemes per triar una tia. I evidentment, i com que son tios (recordem la genètica), trien les que estan més bones. Per tant d'entrada només per néixer en un barri "pijo" una noia té el 50% més de possibilitats d'estar bona que les que no ho són. Perquè ? Perquè totes les mares de les zones pijes quan eren joves i es van casar amb el seu marit estaven tremendes. Per tant almenys el 50% dels progenitors de les noies que neixen a les zones pijes eren guapos (guapes). I això que no tinc en compte que alguns dels pares també poden ser guapos, amb la qual cosa l'estadística es dispara.

A més a més les noies de família amb pasta hauran pogut disfrutar d'uns serveis mèdics (seguiment, ortodòncia, dermatòlegs, etcètera) dels que segurament no han pogut fruïr les seves coetànies de zones no tant riques. Per no parlar de perruqueries, estètica, etcètera. I a més a més evidentment no tenen problemes d'estrès -que fa sortir arrugues, diuen-, no han de deixar-se la salut currant mentre fan veure que estudien, tenen cotxe, s'alimenten millor.

I la roba, ah estimats amics, la roba. Una noia nascuda amb calers sempre té més mitjans per lluir modelets precisament perquè se'ls pot comprar. I com que és de zona rica i ja hem demostrat que té moltes possibilitats d'estar bona -almenys més que les que no són de zona rica- a més a més serà precisament a ella a qui li quedaran millor els centenars de milers de vestits tops i faldilles que es comprarà. Vestits que no estan a l'abast de tothom, i que no queden igual de bé a tothom.

Això enllaça amb el següent punt distorsionador que els ofereixo: els carrers comercials i llurs botigues de moda. No podem ni hem d'emprar l'estadística de recompte de ties bones tampoc en aquestes zones. Qui creieu que prefereix anar "de compres", les que estan bones i tenen calers o les que no ho estan i no els queda res bé ? Sap greu dir-ho però per una noia "grossa" (i per un noi gros també) anar "de compres" no és gaire agradable, i no diguem ja si a sobre tampoc no et pots permetre gastar-t'hi excessius diners. En canvi a les que tot els queda com un guà, si a sobre -i com deia l'anterior punt- els seus papás estan forrats, es puleixen les vises fins que treuen fum. A part hi ha el cas de les dependentes d'aquesta mena de botigues. Evidentment no estan triades a l'atzar, potser us pensaveu que sí? Les que estan triades a l'atzar són les dels McDonalds, Burguers i Kentucky's. Sento els "té raó" des d'aquí.

És el mateix que passa amb els restaurants o en centres comercials, o als cines, on veiem bàsicament parelles on la tia està tremenda i algun cas aïllat de tio+cardo. Perquè passa això ? Perquè les ties que estan bones són les que els tios volen lluir més, i a més són a les que més els encanta lluir-se. Perquè no fardar de novia guapa si es pot ? Perquè no pensar per dins quan els novios de les altres ties -no tant guapes- se la repassen ? Perquè no aixecar el dit índex interiorment tot pensant "ja voldries, mal parit?". És la competitivitat genètica, la lluita dels mascles per la femella. Novament Darwin ens assisteix. En canvi les que no són tant agraciades genèticament ... sabeu d'alguna dona que vagi sola al cinema ? Pot ser motiu d'exclusió social greu i fulminant. En el cas d'un tio que hi vagi sol també, però sempre pot ser considerat un pagafantas sense "target", o bé un friki fan d'Star Trek, o Star Wars, o alguna cosa semblant. No se sap perquè però la societat sol acceptar un tio friki pensant -bah, el típic freak- i en canvi una tia friki fa que tothom fugi cames ajudeu-me. També passa amb els gais i les lesbianes, i a la televisió -Gran Hermano, Crónicas Marcianas & bodrios semblants dixit- sempre cauen simpàtics els gais i en canvi sempre es considera sospitoses a les lesbianes.

Acabant l'estudi, tampoc no s'han de dur a terme aquesta mena de recomptes mirant els videoclips de els i les principals estrelles musicals del moment. Perquè enlloc no pots veure les ties esculturals i espectaculars que surten als vídeos d'aquestes estrelles ? Doncs perquè precisament estan ocupades fent aquests videoclips i les seves coreografies! O anuncis de Mayoral -fa amics-, o els típics anuncis de cotxes o desodorants, maquinetes d'afeitar, de sabó hidratant que et cagues, bombons ... De nou, heu vist la mateixa proporció als Burguers ?

I per acabar, els campus universitaris. Un altre lloc on fer un estudi raonable de ties bones distorsiona la realitat. Als campus universitaris hi ha les més joves (recordeu l'efecte boomerang) i generalment les més preparades, i no diem ja si la universitat és privada (pasta pasta). Sobretot en les carreres de futures riques/pijes (Farmàcia, Relacions Públiques, etcètera). Molts recordareu l'expressió:

'Atenció festa de Farmàcia a tal lloc!!'

Un nou error que indueix al Mite del nombre creixent de ties bones ®.

Analitzem un parell de conceptes, per contrarrestar els llocs on NO s'han de fer estudis estadístics sobre ties bones i no tant bones. Els llocs d'on se'n poden extrapolar dades fiables. Quins són ? Pensem-hi. Per exemple, nois, penseu en les ties bones que hi ha quan feu una d'aquelles infumable reunió familiar, o en alguna comunió. Sí, alguna tia bona ha sortit, però són majoria ? Quantes són lletges o s'assemblen a son pare, el caraplat ? Alguna despunta i tal però són franca minoria. Penseu ara en la vostra antiga classe de l'institut, sobretot si era públic (espero ansiós les protestes dels pijoprogres en aquest punt): del total de ties de la teva classe, quantes eren despampanants i quantes eren tirant a lletges ? I a la teva feina, quantes estan tremendes i quantes no ? (sempre que no treballis a Relacions Públiques, Farmàcia o al Bershka, ja hem dit perquè no serveix en aquests llocs).

I quan aneu al "Súper", veieu moltes ties bones ? O una de cada mooooltes mooooltes. Per no parlar de les dependentes (del nivell dels Kentucky's). Aquesta és la concentració normal, sempre que no estiguis a Suïssa (allò sí que és una concentració anormal de ties bones, i sense mites ni polles en vinagre, ho deixem per a un altre estudi).

O penseu en quan aneu a renovar-vos algun carnet, o a l'exàmen de conduir, fent cua al metro o per comprar un bitllet de tren. Aquesta és la proporció normal. Ull, no val un aeroport, plè d'hostesses i ties impressionants (nou factor DISTORSIÓ).

De fet, però, i ja per concloure, el factor principal de tots aquests és precisament el filtre passabaixes. Com que genèticament ens és impossible adonar-nos o ni tant sols veure les que no estan bones -inconscientment passen desapercebudes per al gènere masculí- també és probable que això hagi influït en aquest estudi per desmuntar el Mite. O potser sí que totes estan molt bones i cada vegada n'hi ha més.

Consultem-ho al proper McDonalds.


El Doctor Nye