bumerang (en català) | ||
| | [s. XX; de l'angl. d'Austràlia boomerang, pres d'una llengua indígena de l'est, wo-mur-rang, nom de tribu] | |
| | m ARM /ETNOL Bastó llancívol usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba. | |
El Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ens defineix el "bumerang" com a un bastó llancívol per a caçar i lluitar. Com tots sabreu aquest bastó allargat i corbat té la peculiaritat d'estar dissenyat per a que, en ser llançat, descrigui una paràbola que generalment provoca (si s'ha tirat adequadament) que torni aproximadament al punt on es troba el llançador.
El bumerang (o "boomerang", que és l'anglicisme que s'usa més sovint) és ideal per a descriure metàfores de situacions on s'intercanvien els papers amb molta facilitat. Aquest és el cas que ens ocupa: L'efecte boomerang aplicat a les relacions personals.
Situació inicial (edats aproximades: dels 18 als 24)
En aquest interval d'edats l'estudi detallat de la situació nois-noies es decanta favorablement cap als interessos femenins. Els nois compresos en aquestes edats generalment encara estan el que hom anomena com a "verds", i els estudis que he dut a terme indiquen clarament que de forma general tenen les de perdre. Les noies, generalment d'edats similars, tenen la paella pel mànec (tot i que literalment no "tenen" mànec). Se saben les més guapes, les més joves (les "dones" de 28 anys no són rival) i sobretot les més desitjades tant pels seus coetanis com pels nois de més edat. Són les que tothom admira i enveja. A més a més els estudis també han demostrat que les noies d'edats inferiors (menors de 17) no són rival per a aquestes fèmines.
La situació és doncs immillorable per a que les fèmines d'aquestes edats puguin explotar les seves innumerables virtuds i habilitats. I el que és pitjor de tot: ho saben.
En canvi la situació per als nois d'aquesta franja d'edats és comparable a la d'ase dels cops (almenys de forma general). Aquests exemplars del gènere masculí no disposen en general de gaire experiència i cauen en tots els paranys dels encants de les fèmines, que irremisiblement s'aprofiten de l'alarmant manca d'experiència masculina en aquesta fase. La nul·la habilitat innata del gènere masculí en temes sentimentals fa la resta. El resultat: uns nois tant hàbils com un elefant en una cristalleria, o tant elegants com un nen petit potillejant en un toll plè de fang. És en aquesta època on trobem la major concentració dels temuts Gusiluz i Paga-Fantas, tal i com molt bé descriu el Doctor Cabró en un dels seus estudis. Els nois en aquesta franja es caracteritzen per tenir anul·lada completament la dignitat (o per haver-la guardat al calaix i haver-ne tirat llur clau).
Situació frontera (24 - 25 anys)
La situació, però, comença a canviar. No és un canvi sobtat. És com qui té una cana, o a qui li surt una arruga. Tot va canviant, però els canvis són tant lents i tant paulatins que són imperceptibles per als individus. Però aquest canvi de situació no ha passat inadvertit al Doctor Nye. Els estudis indiquen clarament que en aquesta franja d'edat (la situació frontera) els rols es fan més confusos. Les noies semblen cada vegada menys hàbils amb el mànec de la paella (i no penseu malament) i els nois, per rar que pugui semblar, semblen trobar-se cada vegada més còmodes en les relacions personals -ves qui ho hagués dit mai-.
És en aquest punt on el noi descobreix les famoses MQEF* (en castellà MQMF, en anglès MILF), noies de més edat que un mateix i que són odiades a mort per les coetànies dels individus.
I és que els nois en aquest punt comencen a poder triar; i les noies cada vegada poden triar menys les seves víctimes. Perquè ? Doncs perquè els nois ja no només es fixen en les seves coetanies. Poden mirar avall (les famoses "menors" tot i que no menors d'edat) al mig (les de la seva edat) i amunt (les famoses MQEF o MILF). I a més a més tenen allò que les noies no tindran mai: l'edat juga al seu favor. És sabut que els homes, com els bons vins, guanyen amb l'edat. Sí, un bon "iogurin" és un petit postre molt llaminer i temptador per a les fèmines, però un bon tros de tio de 28 sempre és preferible que un de 18, i això, encara que ho neguin, ho saben totes, de la primera a l'última.
L'individu masculí d'aquesta franja frontera comença a adonar-se que el seu poder d'atracció s'ha vist lleugerament incrementat. A més a més ja no cau en els paranys feminins una vegada i una altra, com fins fa poc sí feia. Les seves coetànies se n'han adonat i comencen a témer el pitjor: com més temps passi pitjor ho tindran. És en aquest punt on les dones (sobretot si són Jennies) comencen paulatinament a perdre els estreps (i en molt cas la dignitat) en busca del paradigma d'HOME -que sempre han dit menysprear-, doncs s'adonen de la seva minva de poder i de fascinació sobre els seus coetanis. A més a més hi ha l'inconvenient que els resulta bastant desagradable, com hem dit abans, mirar 'cap avall' a la franja d'edats: els de 25 estan millors que els de 18, aquí i a l'Argentina. Digueu que sí.
Situació final (26 en endavant)
En aquesta franja l'efecte boomerang es completa. Els nois assoleixen el rol que les noies tenien a la franja inicial. I les noies senzillament perden el control de la situació.
L'individu masculí que ha arribat a aquest punt -sempre que no sigui un freak o un missògin associal, que van ser descartats per a l'estudi- se sap poderós i amb capacitat d'influència. Se sap fascinant. Se sap interessant. Se sap increïblement superior als nens de 19 anyets. I el que és més perillós (per a les fèmines): sap com són elles i el que cerquen. El noi que no s'ha deixat engalipar per una Jenny sap que les seves coetànies han perdut el seu avantatge.
A més a més i com ja hem comentat abans, el pas del temps juga a favor dels nois. En canvi juga totalment en contra dels elements femenins de l'estudi. Arribats a aquest punt, el noi té absolutament tots els ventalls on triar. Tant una iogurina (20 anyets) com una d'edat mitjana (24) com una coetània (28) com una MILF (32 o més, aprox). I el que és més important: se sap apreciat i envejat per tot el ventall femení d'edats, per totes les franjes. I sabent-ho, es torna més perillós, més manipulador. En definitiva, és comparable a les noies de la franja inicial.
Les fèmines d'aquesta franja final, a diferència dels individus masculins, perden literalment els papers i cerquen coetanis infructuosament: els seus coetanis tenen totes les de guanyar i ara són ells els qui trien, mentre per elles en canvi el seu rellotge biològic camina imparable cap a l'abisme de la solteria als 35 anys. I és la desesperació, amics lectors, el que fa als individus previsibles i manipulables. Igual com els nois de l'estatus inicial eren previsibles, simples joguines (pagafantas) en mans de les perfectes i esbeltes noies de 22 anys, ara les noies ja no tant esbeltes i ja no tant perfectes de 28 (potser amb algun quilet de més o amb una pell no tant suau i impoluta) senzillament i per norma general deixen de ser rival per a les noies que ara en tenen 22 i que són objecte de totes les mirades, tant dels seus propis coetanis (dels nois de 22) com dels coetanis d'aquesta franja (27, 28 etc). A més a més un noi d'aquesta franja sap sobradament que en cas de tallar amb la seva actual companya no tindrà problemes per trobar-ne més, mentre que una noia coetània seva suarà sang abans no trobi un altre parella, en cas de deixar-ho. S'ha completat l'efecte boomerang.
És en aquesta situació final on algunes noies passen a ser consumidores compulsives de productes subversius com ara el Cosmopolitan o sèries tant menyspreables com "Sexo en Nueva York" (Sex in the city, en l'original nordamericà), que presenten noies-dones de 28 cap amunt i on intenten donar la imatge de dona madura i superior, que reclama el seu estatus perdut de centre d'atenció constant. On es vol fer creure a les dones que la manera ideal i més atractiva d'anar per la vida és anar de 'diva', fent-se la dura i la interessant (i la inabastable), pensant que això atreurà als homes com passava en temps passats. És el concepte de "sóc dona, i què?" d'autoalliberament femení -tot i que no hi havia cap presó-, d'autoafirmació que pretén amagar el fracàs. De noia que ja no té el "corrillo" de pagafantas orbitant al seu voltant i se sent frustrada. De la noia "alliberada"-però-sobradament-preparada que busca "alguna cosa més". És el famós complex "superwoman", on l'individu femení, per intentar tornar al rol inicial, adopta un nou rol de 'superdivinitat' de la muerte, que suposadament -i segons aquests productes subversius- atraurà als homes. Desgraciadament aquest tipus de xuleria i prepotència les fan tant atractives als homes com una patada a l'entrecuix.
És en aquest moment on apareix el que es coneix com a Dones Cosmopolitan (molt ben descrites pel Doctor Cabró). Dones que, perversament manipulades per aquesta mena de productes, es posicionen erròniament en un pedestal superior i es miren els homes per sobre de l'espatlla, amb un complex de superioritat (superwoman) inaguantable -per a ells- i que fa que cada vegada semblin més i més desesperades.
Arribats en aquest punt, s'han analitzat les següents alternatives per als individus femenins:
a) les llestes, i sobretot les intel·ligents, han sabut trobar un bon company abans d'arribar a aquesta franja -o com a molt tard, tot just entrar-hi- i sobretot sobretot sobretot no l'han putejat prou com per que ell se n'afarti.
b) les Jennies, si han estat prou hàbils, han engalipat algun pagafantas amb prou diners com per mantenir-la per sempre més.
c) les que s'adapten al medi i es transformen en impressionants MQEF, després de la metamorfosi del Capoll (ho deixem per a estudis posteriors), i continuen aquest nou camí amb notable èxit
d) les que s'intenten adaptar al medi volent ésser MQEF però no ho aconsegueixen, i queden com a les "desesperades" o "buitres" (aproximadament com els pobres mascles inexperts de la franja inicial)
e) les que van de llestes i que, un cop digerits tots els Cosmopolitans i productes similars del món i veient que no ha servit de res, s'amarguen i mengen compulsivament dotzenes de pots de gelat.
I en definitiva, aquest és l'efecte boomerang. També conegut en cercles masculins com "tu espera't uns anyets i ja m'ho explicaràs".
(*) MQEF = Mare Que Em Follaria (© American Pie - MILF: Mother I Like to Fuck)
El Doctor Nye
12 comentaris:
Més que una entrada de blog, per la llargària això sembla una tesi. Molt treballat l'estudi, si senyor =D
No obstant, jo afegiria un factor imprevisible i extern a "l'efecte boomerang". És l'anomenat "efecte hormona". Un home pot estar a la cúspide de l'efecte boomerang i tenir la paella pel mànec, però un polvo és un polvo, i tots, fins i tot el més Einstein del poble, hi ha moments que pensem més amb el membre que amb el cap (i fins i tot, tenim moments on el cap desapareix completament...).
En aquests moments, és on ens podem relacionar amb qualsevol dona fisicament "follable", sigui cosmopolitan, jenni, o qualsevol rol, si té un polvo, té un polvo.
Seria el punt de "Sexo en NY" o com es digui, on homes que tenen la seva vida passada, present i futura més o menys definida, poden ésser perfectament un "polvo de mitjanit" per a qualsevol "diva cosmopolitan", no obstant això no vol dir que elles triomfin. De fet, cap home s'avergonyeix de tirar-se una dona cosmopolitan, el concepte "polvo" en els homes és molt més físic i de trofeu d'estanteria que per una dona. És aquí on la dona cosmopolitan pot pensar que el seu rol funciona, i on justament l'únic que ha trobat és un home normal, amb hormona, disposat a un polvo.
De fet, l'efecte hormona també és a la seva manera un efecte boomerang. En etapes inicials, ens fa caure a les mans fèmines, a la seva completa disposició. Per tocar un pit movem el món, i paguem les fantes que siguin necessàries, i el pitjor és que generalment al final no el toquem.
En etapes finals de l'efecte boomerang, l'hormona només pot afectar-nos negativament en cas de "cuernus" a la parella (perillós i gens recomanable xD), però en la resta de casos, suposarà un benefici, ja que extranyament perdem res (si som suficientment madurs), però si que hi podem guanyar tot un polvo.
No obstant, és evident que cada persona és un món, i que hi ha ties que en realitat viuen el rol aquí descrit per als tios, i que hi ha tios que en la vida real viuen com les ties aquí descrites. No obstant, en termes generals "de societat", estic d'acord en el funcionament. Som com animals... xD
Efectivament, a tot porc li arriba el seu sant martí, i l'efecte bumerang es un gran exemple. L'important es saber a quina etapa estem, a quina etapa estan elles i...maximitzar les nostres possibilitats!!
Salut i República!
Enlloc de ploriquejar i bramar pq no suqueu i crear un Blog per criticar les dones perquè no us fan cas, feu- vos una palla colla de freaks amargats i desesperats.
M'ho deixava: si et vols consolar pensant que encara que ara no lliguis amb les menors de 25 més endavant ho faràs amb les de 28, vas molt errat. Aquestes ja tenen feina i pis propi, ja són independents i el que buscaran és un home de 40 o 50 que els ofereixi seguretat i estabilitat i no un 28anyeru desesperat. Haureu d'esperar als 40 o 50 doncs.
Benvolguda fèmina anònima:
Lamento que no hagi captat l'evident sentit irònicohumorístic d'aquest estudi.
Igualment la seva reacció lleugerament impregnada d'Indignació (™) i fregant l'histerisme -reforçat pel fet que hagi hagut de fer dues intervencions per acabar de deixar anar la seva bilis- indica que poc o molt l'estudi l'hi ha tocat la fibra. És possible que estigui experimentant l'efecte boomerang o es trobi a la situació frontera ?
D'altra banda li convindria informar-se millor i investigar quin volum de joves de 28 anys (que per cert no és el meu cas, ja que ho insinua) disposa de pis propi i feina estable (fixa). Sí, les fèmines també.
Com a tall anecdòtic deixo per a estudis posteriors les conclusions que de l'estudi ha tret de la meva persona. Nogensmenys és evident que no disposa vosté de dots detectivesques i/o deductives (elemental, estimada), i més aviat sembla una reacció defensiva-obsessiva provocada per l'evident malestar que l'estudi li ha provocat.
La meva recomanació: til·la, molta til·la. I no es preocupi, segur que en trobarà un de bo. Potser no tant bo com jo, però ho sento jo ja estic ocupat.
I no, no li puc fer un foradet a l'agenda, em sap greu.
Rebi una cordial salutació.
El Doctor Nye
Dono fe que aquest estudi, amb les seves desviacions estadístiques, és enormement precís.
he vist totes aquestes etapes, i n'he viscut algunes.
Sóc la fèmina d'abans i he contestat dues vegades pq en el primer comentari només havia llegit el primer text (la presentació) i en el segon ja m'havia llegit el tercer escrit i, per tant, en cadascun opino sobre una cosa diferent. No és fruit de cap histerisme com tu dius.
Tinc 29 anys, als 26 ja tenia feina estable i als 28 un pis. Visc amb el meu marit des de fa un any. Té 36 anys i estic amb ell pq el prefereixo a un de 29. Trobo patètic això de l'efecte "boomerang". Jo mai he tingut problemes per tenir parella, ni als 25 ni als 28.
Aquest Blog és mascliste i intenta ridiculitzar les dones i si dius aquestes coses és pq no suques ni a la de tres. Si no fos així, no perdries el temps escribint aquestes coses que només fan que demostrar la teva ràbia cap al sexe femení (per alguna cosa serà).
Jo mai diré aquestes coses dels homes pq no es pot generalitzar i molt menys ridiculitzar i, a més, no tinc res contra del sexe contrari. Tu tens una ràbia que no te l'aguntes i això t'ha portat a dir que les dones som histèriques, incoherents i, a més, a partir dels 28 es veu que no valem per a res.
Molt bé noi, t'has lluït i t'has retratat. I ja pots parlar "d'estudis" i de punyetes que no per això ets menys patètic.
I després us queixeu del feminisme... No cal que em contestis cap més gilipollada.
Ah, i no estic indignada ni sóc una histèrica, només opino. Ho dic pq són arguments que t'agrada utilitzar sense massa lògica.
Histerisme, indignació, ràbia, insults i ni tan sols un trist argument per rebatre la brillant exposició del Doctor Nye.
Crec que hi ha fets que es qualifiquen per si mateixos. El proper cop, senyoreta anònima, intenti aportar arguments, crec que no demanem res impossible.
Benvolguda i de nou ben trobada fèmina, dos punts:
És per a mi motiu d'alegria que vostè tingui 29 anys, als 26 anys ja tingués feina estable, als 28 un pis i un marit de 36 amb qui -espero- deu estar feliçment casada. No he acabat d'entendre això de "estic amb ell perquè el prefereixo a un de 29", suposo que en el fons sóc un romàntic i esperava que digués "perquè és especial, el millor del món, el més guapo, el més atent, el que m'entén, i tot això". Però bé, entrem en matèria.
L'expressió que cito a continuació sorprèn, i molt: "Trobo patètic això de l'efecte "boomerang". Jo mai he tingut problemes per tenir parella, ni als 25 ni als 28."
Ja vaig comentar benvolguda fèmina que això és un estudi general, no entro en detalls de si a la meva veïna li passa o no li passa això, o si al noi del 3r 2a li passa. Amb tots els respectes, que a vostè no li hagi passat no vol dir que no li passi a molta gent, no pequi tant d'egocentrisme. Com ja vaig comentar-li, la meva situació personal no ha passat tampoc per l'efecte boomerang, cosa que no implica que com ja he dit no vol dir que no existeixi.
És més si s'hi fixa vostè podria quedar enquadrada en l'apartat A) de les solucions (una fèmina que ha sabut trobar un bon noi amb qui s'ha casat i seran felissos i menjaran anissos).
Ho sento però va vostè molt errada, aquest blog/bloc no és masclista (va amb "a" masclista) i no ridiculitza res més que aquelles i aquells que es sentin aludits per l'estudi en sí mateix (vostè, per no sentir-se aludida, se sent molt ferida pel text. No ho veu una mica incoherent?).
"si dius aquestes coses és pq no suques ni a la de tres"
Sembla que no ho entén, benvolguda replicant (res a veure amb Blade Runner): es pensa que només poden opinar de la realitat els amargats i els inadaptats ? Hom és perfectament capaç de realitzar estudis en els que no s'hi veu implicat ni poc ni gens. Almenys, jo puc. Desconec si vostè pot, però ja li dic que ni aquest text pretén ser masclista ni un exabrupte d'odi a les fèmines (a les quals admiro i estimo a parts iguals).
"Si no fos així, no perdries el temps escribint aquestes coses que només fan que demostrar la teva ràbia cap al sexe femení (per alguna cosa serà)."
Al contrari, aquest text no demostra ràbia cap al sexe femení, per tant com que veig que no està familiaritzada amb el sarcasme permeti'm indicar-li que n'hi puc proporcionar un parell de grapats per la mòdica quantitat de 5.95€, IVA inclòs.
"Jo mai diré aquestes coses dels homes pq no es pot generalitzar i molt menys ridiculitzar i, a més, no tinc res contra del sexe contrari."
Benvolguda, Déu me'n guard i res més lluny de la meva intenció que voler ridiculitzar el sexe femení. L'estudi només descriu la situació d'algun tipus de dones -de les quals vostè en deu conèixer alguna- i no pas del conjunt (gegantí) de representants del gènere femení. Lamento novament que s'hagi sentit aludida pel text, com ja he dit i si vostè està feliçment casada i amb pis i feina, no anava per vos (consideri's, però, afortunada, tenint en compte les condicions laborals i d'habitatge d'avui en dia).
"Tu tens una ràbia que no te l'aguntes i això t'ha portat a dir que les dones som histèriques, incoherents"
No, perdoni però vostè crec que no hauria d'haver faltat a les classes de comprensió lectora. Jo em vaig referir a la seva reacció i a les seves paraules (que és el que era histèric i incoherent, la seva intervenció, no pas les dones).
"a més, a partir dels 28 es veu que no valem per a res."
Això, benvolguda, ho ha dit vostè. Jo no ho he dit i el meu estudi tampoc no ho diu.
"I ja pots parlar "d'estudis" i de punyetes que no per això ets menys patètic."
I un insult per acabar. No anem bé, benvolguda.
"I després us queixeu del feminisme... No cal que em contestis cap més gilipollada.
Ah, i no estic indignada ni sóc una histèrica, només opino."
Perdoni però a tenor de les seves respostes difícilment algú es creurà aquesta afirmació.
"Ho dic pq són arguments que t'agrada utilitzar sense massa lògica."
Ah, la lògica, qui sap on para, oi ?
Sempre seu,
El Doctor Nye
Noi,
Una dona és una persona i tu no ets ningú per dir què pensen, com són i molt menys, classificar- les en funció de si tenen parella, de si són "Juanis", etc, etc. Cada persona és un món i cada dona pensa i actua de forma diferent, perquè per damunt de tot som persones. Això de l'efecte Boomerang és patètic i saps per què? perquè si una dona de 28, per casualitat, cau en aquesta pàgina, no té parella o l'acaben de deixar i, a més, té un mal dia, la faràs sentir com una merda, un zero a l'esquerra que no agrada a ningú, per més intel·ligent, guapa i bona persona que sigui. Aquests comentaris són injustos tant pels homes com per les dones.
A més, tu no ets una dona i per més explicacions que intentis donar a les nostres reaccions, mai ho encertaràs perquè mai seràs ni has estat una dona.
Si vols saber el per què una noia de 22 anys no es fixa en tu o en un amic o en qui sigui, enlloc de pensar que quan en tingui 28 la cosa canviarà, preguntat a tu mateix quin és el problema, perquè potser el problema ets tu i no elles (però és clar, això costa de reconèixer).
En fi, continuo pensant que la pàgina és masclistA.
Benvolguda fèmina:
Novament comentar-te que erra el tret. Si una noia de 28 anys entra aquí i l'acaben de deixar, és una bona persona i no s'ho mereixia, no hauria de sentir-se identificada en cap cas per aquest estudi, ja que no va per ella (com és evident).
No hauria de donar tantes lliçons sobre què fer o sobre com pensar de la gent que no coneix (vostè a mi tampoc no em coneix).
Ara en una cosa sí que l'ha encertada, per primer cop: no sóc una dona [fanfarra de trumpets i demés].
Si vostè s'entesta en negar que aquest tipus de fèmina que cito en l'estudi existeix només li puc dir que es graduï la vista (o bé que menteixi millor). Com ja li he dit reiterades vegades jo no pretenc demostrar que totes les fèmines són així (perquè no ho són pas totes) ni que no hi hagi bones i males persones, ni res de tot això.
Afegeixi una mica d'humor a la seva vida, un polsim de malícia sense mala intenció, un paquet de sarcasme i uns tocs d'ironia. I somrigui una mica més, no voldrà que el seu marit de 36 vegi més arrugues del compte quan arribi a la trentena, no ?
Sempre seu,
El Doctor Nye
Publica un comentari a l'entrada