El consultori del Doctor Nye

27 de novembre 2006

El Mite del nombre creixent de ties bones ®

Quantes vegades no hem sentit "Hi ha moltes més ties bones que abans", amics i amigues ? - i em perdonareu que no segueixi emprant aquest llenguatge políticament correcte de citar els dos gèneres perquè no acabaríem mai -

Quantes vegades, i això va pels nois, no ha arribat un dels amigotes al sopar i ha comentat que hi havia una noia tremenda al metro ? O que porta tot el dia creuant-se amb noies impressionants ? Reconegueu-ho, quantes vegades heu pensat que de cop i volta les ties bones han sortit de sota les pedres i han envaït la vostra ciutat barra poble ? Inevitablement hom acaba deduïnt que, efectivament, el nombre de fèmines que estan per llepar-se'n els dits ha augmentat espectacularment, i aquest hom tendeix a pensar:

"Ostia, això està plagat de polvos, on cony és el meu ? A mi que em tornin els calers!!!"

(noti's el finíssim sarcasme d'usar la paraula que descriu l'òrgan sexual femení per a fer aquesta exclamació).

Amics, ens trobem davant del famós "Mite del nombre creixent de ties bones" ®

Perquè no, no estan totes boníssimes, distingits lectors (i lectora). Em sap greu veure'm forçat a mostrar-vos el camí veritable, com a Doctor, però la meva vocació m'hi obliga. Aquesta gran fal·làcia que guia els sentiments dels nostres germans de gènere masculí es fonamenta en uns quants punts dels que ha estat objecte l'estudi que ara mateix teniu entre mans, tots ells molt aclaridors.

Un d'aquests punts és el conegut "filtrat passabaixes subconscient" (altrament conegut com a passacardos) que imperceptiblement duem implícit tots els representants del gènere masculí, i que actua sense que ens n'adonem. Si posem per exemple vas pel carrer i passen pel teu costat 8 ties bones i 8 de lletges, el teu filtre passabaixes haurà fet que les que no estan tant bones -els cardos- hagin estat esborrades de la teva memòria. De fet sense que el noi se n'adoni aquest filtre les ha convertit en senzillament invisibles. És més, fins i tot li farà semblar que les bones no eren 8, sinó 12 o 13. Missatge per a fèmines: és culpa dels gens, culpeu a la genètica. Darwin en va dir selecció natural.

És aquí quan apareix el famós "cullons he vist mitja dotzena de ties tremendes al tren, i cap de lletja!!!". PIIIP ERROR !!!

Un altre element que fa caure als nois en l'error del Mite creixent ® és intentar fer estudis mentals estadístics sobre les ties bones en zones on hi ha unes concentracions anormals de ties bones.

Per exemple, a les discoteques, bars, zones de festa, etcètera. Les ties bones, com que estan bones, són les que més surten. Perquè a més solen ser les més joves les que estan bones (com ja hem vist a l'Efecte boomerang) i perquè evidentment són les que els tios conviden més a sortir i a anar amb ells de festa (l'Efecte boomerang ataca de nou). I lògicament són les que més aprofiten, llueixen i frueixen de tot això, precisament perquè poden, i perquè com que són joves poden permetre's sortir abundamentment per diversos motius, per exemple perquè el cos aguanta més les farres i perquè no has d'aguantar X responsabilitats que sí han d'aguantar les que no són tant joves. A més a més que no estan bones prefereixen majoritàriament quedar-se a casa o anar a veure una peli amb altres amigues que tampoc no surten mai perquè tampoc no estan bones. Aquí es desenvolupa el factor Dona Cosmopolitan. Tot i això es dóna algun cas de cardos acompanyant ties bones en discoteques. És el terme popularment conegut com a "Bat-factor"(™), nom que va popularitzar un famós estudi de pesca que rondava per Internet i que analitzarem en posteriors estudis.

Entre això i el fet que en algunes discoteques regalen (sí, sí, amics -i amiga-, regalen) directament l'entrada a moltes d'aquestes que llueixen el que es coneix com a "palmito", fa la resta. Qui no té una amiga que li explica que "ai és que a mi a tal lloc em deixen colar gratis, és que sóc supersupersuper amiga del dijei i del porter, són tant macos!!"? La llàstima és que el que no saben (o del que no han sabut adonar-se) és que no les conviden per simpàtiques ni per enrollades, sinó per atraure els desesperats, els buitres, i els temuts pagafantas a aquestes discoteques.

Un altre dels factors distorsionadors dels recomptes estadístics de dones, que fa que augmenti el número de ties bones i per tant n'invalida un possible estudi, són els diners (la pasta, els calers, els €€€€ ).

Aquest factor té múltiples subfactors o subclasses. Un d'ells és que la pasta atrau les ties bones. Jo no sé de cap famós futbolista (es pot fer una ullada als del Barça per exemple) que estigui casat amb una noia ni que sigui poc guapa, ja no dic gorda o tirant a lletja. És aquí on apareix el subfactor:

"Cagondeu a la zona X, sí, a la zona pija, ostia puta no paro de veure ties tremendes". PIIIP ERROR !

Error i greu! És una zona contaminada estadísticament parlant. Perquè ? Doncs per la selecció natural. Agafem una tia bona (va, no penseu malament). Perquè està bona ? Probablement perquè els gens de sa mare o son pare (o de tots dos) són de bon veure. A les zones pijes de les ciutats hi viuen els paios rics, que generalment no tenen masses problemes per triar una tia. I evidentment, i com que son tios (recordem la genètica), trien les que estan més bones. Per tant d'entrada només per néixer en un barri "pijo" una noia té el 50% més de possibilitats d'estar bona que les que no ho són. Perquè ? Perquè totes les mares de les zones pijes quan eren joves i es van casar amb el seu marit estaven tremendes. Per tant almenys el 50% dels progenitors de les noies que neixen a les zones pijes eren guapos (guapes). I això que no tinc en compte que alguns dels pares també poden ser guapos, amb la qual cosa l'estadística es dispara.

A més a més les noies de família amb pasta hauran pogut disfrutar d'uns serveis mèdics (seguiment, ortodòncia, dermatòlegs, etcètera) dels que segurament no han pogut fruïr les seves coetànies de zones no tant riques. Per no parlar de perruqueries, estètica, etcètera. I a més a més evidentment no tenen problemes d'estrès -que fa sortir arrugues, diuen-, no han de deixar-se la salut currant mentre fan veure que estudien, tenen cotxe, s'alimenten millor.

I la roba, ah estimats amics, la roba. Una noia nascuda amb calers sempre té més mitjans per lluir modelets precisament perquè se'ls pot comprar. I com que és de zona rica i ja hem demostrat que té moltes possibilitats d'estar bona -almenys més que les que no són de zona rica- a més a més serà precisament a ella a qui li quedaran millor els centenars de milers de vestits tops i faldilles que es comprarà. Vestits que no estan a l'abast de tothom, i que no queden igual de bé a tothom.

Això enllaça amb el següent punt distorsionador que els ofereixo: els carrers comercials i llurs botigues de moda. No podem ni hem d'emprar l'estadística de recompte de ties bones tampoc en aquestes zones. Qui creieu que prefereix anar "de compres", les que estan bones i tenen calers o les que no ho estan i no els queda res bé ? Sap greu dir-ho però per una noia "grossa" (i per un noi gros també) anar "de compres" no és gaire agradable, i no diguem ja si a sobre tampoc no et pots permetre gastar-t'hi excessius diners. En canvi a les que tot els queda com un guà, si a sobre -i com deia l'anterior punt- els seus papás estan forrats, es puleixen les vises fins que treuen fum. A part hi ha el cas de les dependentes d'aquesta mena de botigues. Evidentment no estan triades a l'atzar, potser us pensaveu que sí? Les que estan triades a l'atzar són les dels McDonalds, Burguers i Kentucky's. Sento els "té raó" des d'aquí.

És el mateix que passa amb els restaurants o en centres comercials, o als cines, on veiem bàsicament parelles on la tia està tremenda i algun cas aïllat de tio+cardo. Perquè passa això ? Perquè les ties que estan bones són les que els tios volen lluir més, i a més són a les que més els encanta lluir-se. Perquè no fardar de novia guapa si es pot ? Perquè no pensar per dins quan els novios de les altres ties -no tant guapes- se la repassen ? Perquè no aixecar el dit índex interiorment tot pensant "ja voldries, mal parit?". És la competitivitat genètica, la lluita dels mascles per la femella. Novament Darwin ens assisteix. En canvi les que no són tant agraciades genèticament ... sabeu d'alguna dona que vagi sola al cinema ? Pot ser motiu d'exclusió social greu i fulminant. En el cas d'un tio que hi vagi sol també, però sempre pot ser considerat un pagafantas sense "target", o bé un friki fan d'Star Trek, o Star Wars, o alguna cosa semblant. No se sap perquè però la societat sol acceptar un tio friki pensant -bah, el típic freak- i en canvi una tia friki fa que tothom fugi cames ajudeu-me. També passa amb els gais i les lesbianes, i a la televisió -Gran Hermano, Crónicas Marcianas & bodrios semblants dixit- sempre cauen simpàtics els gais i en canvi sempre es considera sospitoses a les lesbianes.

Acabant l'estudi, tampoc no s'han de dur a terme aquesta mena de recomptes mirant els videoclips de els i les principals estrelles musicals del moment. Perquè enlloc no pots veure les ties esculturals i espectaculars que surten als vídeos d'aquestes estrelles ? Doncs perquè precisament estan ocupades fent aquests videoclips i les seves coreografies! O anuncis de Mayoral -fa amics-, o els típics anuncis de cotxes o desodorants, maquinetes d'afeitar, de sabó hidratant que et cagues, bombons ... De nou, heu vist la mateixa proporció als Burguers ?

I per acabar, els campus universitaris. Un altre lloc on fer un estudi raonable de ties bones distorsiona la realitat. Als campus universitaris hi ha les més joves (recordeu l'efecte boomerang) i generalment les més preparades, i no diem ja si la universitat és privada (pasta pasta). Sobretot en les carreres de futures riques/pijes (Farmàcia, Relacions Públiques, etcètera). Molts recordareu l'expressió:

'Atenció festa de Farmàcia a tal lloc!!'

Un nou error que indueix al Mite del nombre creixent de ties bones ®.

Analitzem un parell de conceptes, per contrarrestar els llocs on NO s'han de fer estudis estadístics sobre ties bones i no tant bones. Els llocs d'on se'n poden extrapolar dades fiables. Quins són ? Pensem-hi. Per exemple, nois, penseu en les ties bones que hi ha quan feu una d'aquelles infumable reunió familiar, o en alguna comunió. Sí, alguna tia bona ha sortit, però són majoria ? Quantes són lletges o s'assemblen a son pare, el caraplat ? Alguna despunta i tal però són franca minoria. Penseu ara en la vostra antiga classe de l'institut, sobretot si era públic (espero ansiós les protestes dels pijoprogres en aquest punt): del total de ties de la teva classe, quantes eren despampanants i quantes eren tirant a lletges ? I a la teva feina, quantes estan tremendes i quantes no ? (sempre que no treballis a Relacions Públiques, Farmàcia o al Bershka, ja hem dit perquè no serveix en aquests llocs).

I quan aneu al "Súper", veieu moltes ties bones ? O una de cada mooooltes mooooltes. Per no parlar de les dependentes (del nivell dels Kentucky's). Aquesta és la concentració normal, sempre que no estiguis a Suïssa (allò sí que és una concentració anormal de ties bones, i sense mites ni polles en vinagre, ho deixem per a un altre estudi).

O penseu en quan aneu a renovar-vos algun carnet, o a l'exàmen de conduir, fent cua al metro o per comprar un bitllet de tren. Aquesta és la proporció normal. Ull, no val un aeroport, plè d'hostesses i ties impressionants (nou factor DISTORSIÓ).

De fet, però, i ja per concloure, el factor principal de tots aquests és precisament el filtre passabaixes. Com que genèticament ens és impossible adonar-nos o ni tant sols veure les que no estan bones -inconscientment passen desapercebudes per al gènere masculí- també és probable que això hagi influït en aquest estudi per desmuntar el Mite. O potser sí que totes estan molt bones i cada vegada n'hi ha més.

Consultem-ho al proper McDonalds.


El Doctor Nye

18 de novembre 2006

L'efecte boomerang

bumerang (en català)



[s. XX; de l'angl. d'Austràlia boomerang, pres d'una llengua indígena de l'est, wo-mur-rang, nom de tribu]


m ARM /ETNOL Bastó llancívol usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba.

El Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ens defineix el "bumerang" com a un bastó llancívol per a caçar i lluitar. Com tots sabreu aquest bastó allargat i corbat té la peculiaritat d'estar dissenyat per a que, en ser llançat, descrigui una paràbola que generalment provoca (si s'ha tirat adequadament) que torni aproximadament al punt on es troba el llançador.

El bumerang (o "boomerang", que és l'anglicisme que s'usa més sovint) és ideal per a descriure metàfores de situacions on s'intercanvien els papers amb molta facilitat. Aquest és el cas que ens ocupa: L'efecte boomerang aplicat a les relacions personals.

Situació inicial (edats aproximades: dels 18 als 24)

En aquest interval d'edats l'estudi detallat de la situació nois-noies es decanta favorablement cap als interessos femenins. Els nois compresos en aquestes edats generalment encara estan el que hom anomena com a "verds", i els estudis que he dut a terme indiquen clarament que de forma general tenen les de perdre. Les noies, generalment d'edats similars, tenen la paella pel mànec (tot i que literalment no "tenen" mànec). Se saben les més guapes, les més joves (les "dones" de 28 anys no són rival) i sobretot les més desitjades tant pels seus coetanis com pels nois de més edat. Són les que tothom admira i enveja. A més a més els estudis també han demostrat que les noies d'edats inferiors (menors de 17) no són rival per a aquestes fèmines.

La situació és doncs immillorable per a que les fèmines d'aquestes edats puguin explotar les seves innumerables virtuds i habilitats. I el que és pitjor de tot: ho saben.

En canvi la situació per als nois d'aquesta franja d'edats és comparable a la d'ase dels cops (almenys de forma general). Aquests exemplars del gènere masculí no disposen en general de gaire experiència i cauen en tots els paranys dels encants de les fèmines, que irremisiblement s'aprofiten de l'alarmant manca d'experiència masculina en aquesta fase. La nul·la habilitat innata del gènere masculí en temes sentimentals fa la resta. El resultat: uns nois tant hàbils com un elefant en una cristalleria, o tant elegants com un nen petit potillejant en un toll plè de fang. És en aquesta època on trobem la major concentració dels temuts Gusiluz i Paga-Fantas, tal i com molt bé descriu el Doctor Cabró en un dels seus estudis. Els nois en aquesta franja es caracteritzen per tenir anul·lada completament la dignitat (o per haver-la guardat al calaix i haver-ne tirat llur clau).

Situació frontera (24 - 25 anys)

La situació, però, comença a canviar. No és un canvi sobtat. És com qui té una cana, o a qui li surt una arruga. Tot va canviant, però els canvis són tant lents i tant paulatins que són imperceptibles per als individus. Però aquest canvi de situació no ha passat inadvertit al Doctor Nye. Els estudis indiquen clarament que en aquesta franja d'edat (la situació frontera) els rols es fan més confusos. Les noies semblen cada vegada menys hàbils amb el mànec de la paella (i no penseu malament) i els nois, per rar que pugui semblar, semblen trobar-se cada vegada més còmodes en les relacions personals -ves qui ho hagués dit mai-.

És en aquest punt on el noi descobreix les famoses MQEF* (en castellà MQMF, en anglès MILF), noies de més edat que un mateix i que són odiades a mort per les coetànies dels individus.

I és que els nois en aquest punt comencen a poder triar; i les noies cada vegada poden triar menys les seves víctimes. Perquè ? Doncs perquè els nois ja no només es fixen en les seves coetanies. Poden mirar avall (les famoses "menors" tot i que no menors d'edat) al mig (les de la seva edat) i amunt (les famoses MQEF o MILF). I a més a més tenen allò que les noies no tindran mai: l'edat juga al seu favor. És sabut que els homes, com els bons vins, guanyen amb l'edat. Sí, un bon "iogurin" és un petit postre molt llaminer i temptador per a les fèmines, però un bon tros de tio de 28 sempre és preferible que un de 18, i això, encara que ho neguin, ho saben totes, de la primera a l'última.

L'individu masculí d'aquesta franja frontera comença a adonar-se que el seu poder d'atracció s'ha vist lleugerament incrementat. A més a més ja no cau en els paranys feminins una vegada i una altra, com fins fa poc sí feia. Les seves coetànies se n'han adonat i comencen a témer el pitjor: com més temps passi pitjor ho tindran. És en aquest punt on les dones (sobretot si són Jennies) comencen paulatinament a perdre els estreps (i en molt cas la dignitat) en busca del paradigma d'HOME -que sempre han dit menysprear-, doncs s'adonen de la seva minva de poder i de fascinació sobre els seus coetanis. A més a més hi ha l'inconvenient que els resulta bastant desagradable, com hem dit abans, mirar 'cap avall' a la franja d'edats: els de 25 estan millors que els de 18, aquí i a l'Argentina. Digueu que sí.

Situació final (26 en endavant)

En aquesta franja l'efecte boomerang es completa. Els nois assoleixen el rol que les noies tenien a la franja inicial. I les noies senzillament perden el control de la situació.

L'individu masculí que ha arribat a aquest punt -sempre que no sigui un freak o un missògin associal, que van ser descartats per a l'estudi- se sap poderós i amb capacitat d'influència. Se sap fascinant. Se sap interessant. Se sap increïblement superior als nens de 19 anyets. I el que és més perillós (per a les fèmines): sap com són elles i el que cerquen. El noi que no s'ha deixat engalipar per una Jenny sap que les seves coetànies han perdut el seu avantatge.

A més a més i com ja hem comentat abans, el pas del temps juga a favor dels nois. En canvi juga totalment en contra dels elements femenins de l'estudi. Arribats a aquest punt, el noi té absolutament tots els ventalls on triar. Tant una iogurina (20 anyets) com una d'edat mitjana (24) com una coetània (28) com una MILF (32 o més, aprox). I el que és més important: se sap apreciat i envejat per tot el ventall femení d'edats, per totes les franjes. I sabent-ho, es torna més perillós, més manipulador. En definitiva, és comparable a les noies de la franja inicial.

Les fèmines d'aquesta franja final, a diferència dels individus masculins, perden literalment els papers i cerquen coetanis infructuosament: els seus coetanis tenen totes les de guanyar i ara són ells els qui trien, mentre per elles en canvi el seu rellotge biològic camina imparable cap a l'abisme de la solteria als 35 anys. I és la desesperació, amics lectors, el que fa als individus previsibles i manipulables. Igual com els nois de l'estatus inicial eren previsibles, simples joguines (pagafantas) en mans de les perfectes i esbeltes noies de 22 anys, ara les noies ja no tant esbeltes i ja no tant perfectes de 28 (potser amb algun quilet de més o amb una pell no tant suau i impoluta) senzillament i per norma general deixen de ser rival per a les noies que ara en tenen 22 i que són objecte de totes les mirades, tant dels seus propis coetanis (dels nois de 22) com dels coetanis d'aquesta franja (27, 28 etc). A més a més un noi d'aquesta franja sap sobradament que en cas de tallar amb la seva actual companya no tindrà problemes per trobar-ne més, mentre que una noia coetània seva suarà sang abans no trobi un altre parella, en cas de deixar-ho. S'ha completat l'efecte boomerang.

És en aquesta situació final on algunes noies passen a ser consumidores compulsives de productes subversius com ara el Cosmopolitan o sèries tant menyspreables com "Sexo en Nueva York" (Sex in the city, en l'original nordamericà), que presenten noies-dones de 28 cap amunt i on intenten donar la imatge de dona madura i superior, que reclama el seu estatus perdut de centre d'atenció constant. On es vol fer creure a les dones que la manera ideal i més atractiva d'anar per la vida és anar de 'diva', fent-se la dura i la interessant (i la inabastable), pensant que això atreurà als homes com passava en temps passats. És el concepte de "sóc dona, i què?" d'autoalliberament femení -tot i que no hi havia cap presó-, d'autoafirmació que pretén amagar el fracàs. De noia que ja no té el "corrillo" de pagafantas orbitant al seu voltant i se sent frustrada. De la noia "alliberada"-però-sobradament-preparada que busca "alguna cosa més". És el famós complex "superwoman", on l'individu femení, per intentar tornar al rol inicial, adopta un nou rol de 'superdivinitat' de la muerte, que suposadament -i segons aquests productes subversius- atraurà als homes. Desgraciadament aquest tipus de xuleria i prepotència les fan tant atractives als homes com una patada a l'entrecuix.

És en aquest moment on apareix el que es coneix com a Dones Cosmopolitan (molt ben descrites pel Doctor Cabró). Dones que, perversament manipulades per aquesta mena de productes, es posicionen erròniament en un pedestal superior i es miren els homes per sobre de l'espatlla, amb un complex de superioritat (superwoman) inaguantable -per a ells- i que fa que cada vegada semblin més i més desesperades.

Arribats en aquest punt, s'han analitzat les següents alternatives per als individus femenins:

a) les llestes, i sobretot les intel·ligents, han sabut trobar un bon company abans d'arribar a aquesta franja -o com a molt tard, tot just entrar-hi- i sobretot sobretot sobretot no l'han putejat prou com per que ell se n'afarti.

b) les Jennies, si han estat prou hàbils, han engalipat algun pagafantas amb prou diners com per mantenir-la per sempre més.

c) les que s'adapten al medi i es transformen en impressionants MQEF, després de la metamorfosi del Capoll (ho deixem per a estudis posteriors), i continuen aquest nou camí amb notable èxit

d) les que s'intenten adaptar al medi volent ésser MQEF però no ho aconsegueixen, i queden com a les "desesperades" o "buitres" (aproximadament com els pobres mascles inexperts de la franja inicial)

e) les que van de llestes i que, un cop digerits tots els Cosmopolitans i productes similars del món i veient que no ha servit de res, s'amarguen i mengen compulsivament dotzenes de pots de gelat.



I en definitiva, aquest és l'efecte boomerang. També conegut en cercles masculins com "tu espera't uns anyets i ja m'ho explicaràs".


(*) MQEF = Mare Que Em Follaria (© American Pie - MILF: Mother I Like to Fuck)


El Doctor Nye

16 de novembre 2006

El concepte d'Indignació (™)

El concepte d'Indignació (™) neix en el subconscient femení, i respon a unes pautes molt concretes. Tracta la reacció que produeix en les fèmines el xoc espatarrant amb la realitat.

Noia, tu que vols que et valorin pel que ets i pel teu interior, tu que t'has deixat les banyes estudiant i educant el teu caràcter. Tu que t'acabes de posar un escot per anar a la discoteca.

Em sap greu dir-t'ho, però igual com hi ha homes que professen menyspreu cap a les dones, també hi ha dones que fan el mateix amb els homes. La imbecilitat no és patrimoni de ningú, ni tampoc no se'n lliura cap grup humà, de gènere, raça, ideologia, religió, nacionalitat, etcètera.

Tu que et penses que els tios són tots iguals i que tots es pensen que una tia és només un tros de carn per fornicar-hi. Tu que et preguntes ...

Perquè se m'ha apropat aquest tio ? I que t'autorespons: només per l'escot!

Permete'm que contesti la teva pregunta amb una altra pregunta:

Exactament per quin motiu portes escot ? Si ara estàs temptada de contestar "perquè m'agrada" la meva pregunta és, perquè no portes un escot exactament igual (de provocador) a la feina ?

No seria apropiat suposo. Perquè no acceptes que el portes perquè te'l mirin ? No és res dolent ni negatiu acceptar-ho. És clar que fer-ho implica acceptar la següent reflexió:

La teva pregunta amaga un complexe molt típic de dona "moderna". El complexe d'Indignació (™) i és tradueix en la indignació que causa admetre que en una discoteca els homes es fixen en el físic, i la certificació d'aquest punt pel fet que les dones es vesteixen per anar a la disco per a què se les mirin com més homes millor.

El complexe també inclou la reacció que intenta fer creure als homes que això és "dolent" o "pervers" (perquè no valora l'interior de les persones) però en canvi intenta amagar (sense èxit) el fet que les dones que estan a la mateixa disco també es basen només en el físic per acceptar si aquest home que els mira l'escot sucarà o no aquesta nit.

O és que les noies que ballen a la disco movent els seus escots no primen el físic per sobre del caràcter dels nois que les ronden ?

Ens voleu fer creure que, en el marc d'una discoteca (on ningú no coneix ningú a no ser que només et vulguis relacionar amb el teu grupet) les noies es basen en la reflexió i en el caràcter i interior dels homes per a fixar-s'hi ? Que no es fixen en el cul o en si marca pectorals o "està molt bo" ?

Si home, i tant ...

Si portes un escot te'l miraran, és evident i de calaix. Igual que si jo marco pectorals i duc una samarreta mig descordada també em miraran els pectorals. Oh que terrible, indignem-nos tots !

Hipocresia, i de la bona (com correspon a la hipocresia femenina).


El Doctor Nye

Presentació

Em presento, sóc el Doctor Nye i d'ara en endavant us aconsellaré sobre els problemes de les mundanes relacions entre el gènere masculí i el gènere femení (i algunes altres) fent especial èmfasi a les èpiques i memorables situacions a què les nits de cap de setmana donen lloc, sobretot si la nit inclou altes dosis de desinhibidors socials, com ara l'alcohol o alguns productes de dubtosa procedència.

Vull fer constar que he engegat aquesta tasca social inspirat pel respectable Doctor Cabró i les seves fabuloses reflexions en aquesta mateixa materia (ignoro si ell també pensa incloure als seus estudis el component etíl·lic com faré jo als meus).

Ens llegim.

El Doctor Nye